
Aquesta setmana passada la companyia Wizard vam fer una ruta madrileño-andaluza... vam començar a Pinto, continuar a Madrid, després Alcalá de Henares i vam baixar cap a Córdoba.
Tot baixant per despeñaperros vam estar recordant l'anècdota de l'any anterior al teatre de Córdoba: un ocell es va colar al teatre i va començar a sobrevolar la platea mentre nosaltres estàvem en ple passi, i com era impossible continuar amb la funció perquè els nens del públic no ens feien ni cas, una de les actrius (no diré noms) va tenir l'encertada idea de preguntar-li a l'altra actriu que estava en escena (tampoc diré el nom)
"¿El pájaro viene contigo?. Això va provocar la indignació del director que estava entrecaixes i aquesta frase es va fer mítica.
I tot això és el que recordàvem mentre anàvem per despeñaperros.
Però arriba el dia següent, tornem al mateix teatre, recordem de nou la mateixa anècdota i comença la funció. I aquí ve la crisi!!! l'Aleix i jo sentim el cop de les ales d'un ocell dalt els telars del teatre. Evidentment ens diem que no pot ser, que és impossible... però no!!!
Just a l'escena d'entrada de la bruixa dolenta apareix l'ocell, i de nou, comença a sobrevolar la platea. Nosaltres en escena sense poder fer res. Només cridar l'atenció dels nens... fem el que podem... ja està acabant la funció... sembla que ho hem aconseguit.... i de sobte... a un centímetre de l'espantaocells... l'ocell es caga!!!! Increïble, quin poc respecte cap a l'espantaocells i quin poc respecte cap a tots! Acabem la funció amb una cagada a l'escenari i comencem el col·loqui. Primera pregunta:
-
¿El pájaro viene con vosotros?Doncs sí sembla que sí. Segons l'encarregat del teatre no passa gaire sovint i es cola perquè es deixa la porta oberta. Segons nosaltres, aquest pàjaru només apareix quan venim nosaltres a fer funció. Sí, ve per nosaltres. Un fan més.